Llibres d’història vigatana
Molts ja coneixen la meva passió per la història de Vic, ciutat de la qual em considero enamorat. De fet, aquest amor em va portar a una primera incursió literària pública: Un passeig per Vic. En aquest llibre hi ha una mica d’història de la ciutat, com també el poder fer un itinerari per la bella i vella ciutat. Una de les preguntes que em varen fer en la presentació del treball —novembre del 2016— va ser si el que m’agradava més era fer recerca. La veritat és que fer recerca té el seu encant, perquè descobreixes coses que no sabies i que molts han passat per alt, però també té les seves coses.
Dic tot això perquè algú podria interessar-li conèixer la història de Vic de manera més detallada i en obres monotemàtiques (exclusivament sobre Vic). A més, aquesta setmana és Sant Jordi, dia del llibre. Per això avui escric una mica sobre això. Evidentment, no conec tota la bibliografia al respecte, però, si més no, sí que puc donar algunes referències per qui li interessin. Insisteixo, referències... cal tenir en compte que qui vulgui estudiar la història de la ciutat, té a la seva disposició l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, amb documents de fa més de mil anys, com també l’Arxiu Municipal. A banda, també trobo interessant que no tot quedi resumit amb el clàssic llibre del doctor Junyent. Encara que no ho sembli, hi ha treballs més enllà. Els enumero per ordre de publicació.
Possiblement, sigui un dels primers llibres publicats sobre la ciutat. Data de l’any 1786 i el seu autor és Antoni de sant Geronim (Antoni Alabau i Quingles): Miscelanea de varias observaciones sobre las mas notables antigüedades de la Ciudad de Vich, Madre de los dos Inclitos Martires San Luciano, y San Marciano. Parla de la fundació de l’antiga ciutat, com també de l’apòcrif Aulus Mevi. Algun dia en parlarem, tant de l’Antoni, com d’Aulus Mevi. També parla dels sants màrtirs, Llucià i Marcià, com també d’«algunas felicidades con que el Cielo ha favorecido á la Ciudad de Vich»: sant Just (presumpte apòcrif), santa Celeriana (apòcrifa), Sant Miquel dels Sants... Bàsicament és una obra de caire religiós, i la podeu trobar al Google Llibres.
Un altre dels autors que estava cridat a ser un dels grans, fou Manuel Galadies. Dues obres que, a més d’explicar el privilegi que va concedir el rei Jaume I el Conqueridor sobre la carretera de Vic a Barcelona, explica diverses coses sobre l’antiga ciutat. Particularment, només n’he llegit una, però són com dues edicions: Recuerdo histórico de la carretera de Barcelona á Vich o sea, privilegio inédito expedido sobre esta línea de comunicacion por el Rey D. Jaime I de Aragón, també dita Nuevo almacen de frutos literarios. Ambdues són dels anys 1846 i 1849 respectivament. També les podeu trobar al Google Llibres.
D’aquest mateix temps, és Joaquim Salarich, el primer cronista oficial de la ciutat i gran oblidat. Es podria dir que va donar un altre caire a la història vigatana. Segurament, ell és el primer a fer una obra completa que abasta diversos aspectes de la ciutat. Particularment, en soc molt fan. Va escriure diverses obres sobre Vic, i alguna altra d’alguna efemèride en particular. Cronològicament, El censo de Vich, que fou escrit el 1852 però publicat posteriorment. Fou una obra premiada i té diversos apartats de la ciutat. Posteriorment, la seva gran obra, en l’any 1854: Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Per mi, l’obra de referència de la història vigatana. No només perquè és més o menys la primera, sinó pel moment que es va treure i per l’autor mateix. Per entendre’ns, és la versió extensa de El censo de Vich. El podeu trobar a Google Llibres. Com que aquesta obra era molt llarga, va escriure un parell d’obretes per a estudiants l’any 1860: Compendio de la Historia de Vich i Epítome de la Historia de Vich, també disponibles al Google Llibres. No són les úniques obres de Salarich. De Vic mateix, podem destacar Cólera morbo epidémico observado en la ciudad de Vich en el año 1854. D’aquest darrer, no en puc dir res perquè no he tingut l’oportunitat de llegir-lo. Seguim amb una obra que penso que és indispensable. No és sobre la història de Vic, però sí d’un dels seus episodis més negres. Conjuntament amb Francesc d’Assís Aguilar, varen escriure Desgracias de Vich, ó breve historia de las que causó la avenida del Meder en la madrugada del dia 8 de octubre de 1863 a favor de la Casa de la Caritat de Vic. També disponible a Google Llibres, i fins i tot algun facsímil a la biblioteca. Finalment, just al llindar de la seva mort, va escriure Efemèrides vigatanas, amb pròleg del seu cosí Jacint Verdaguer i Santaló, on cada dia de l’any recorda alguna efemèride de la ciutat.
Anys més tard, el 1891, Jaume Collell publicava l’Episcopologio de Vich, que va escriure el degà de la seu, Joan Lluís de Moncada, a mitjans del segle XVII. El seu primer volum és la història de la ciutat vista des del punt de vista dels bisbes de la mitra vigatana. El primer volum va del segle VI al segle XIII. Tres anys més tard, el mateix autor, publicava el segon volum. En aquest cas abastava des del segle XIII fins al XVI. Collell no va tenir temps per més. El tercer i darrer volum d’aquest Episcopologio de Vich, el va compondre Lluís Bertran Nadal i es va publicar l’any 1904. Els tres volums els podeu trobar a la pàgina Internet Archive. Arran de l’obra dels bisbes vigatans, es pot resseguir molta història. No us puc dir res més... fa poc he començat a llegir el primer volum.
Des d’aleshores, i amb les excepcions que de seguida anoto, pràcticament un buit fins l’obra d’Eduard Junyent, que es pot dir que s’ha emportat tota la glòria. Certament, La ciutat de Vic i la seva història és una gran obra, malgrat diversos errors. El doctor Junyent va fer una feina ingent. Ell va tenir a les seves mans tots els arxius i tota la història de Vic. I ho va recollir en aquesta obra, que ha estat la darrera gran obra que s’ha escrit (sense desmerèixer-ne cap altra!). No es pot trobar (almenys no l’he trobat) per Internet. No obstant això, encara es pot trobar algun exemplar d’aquella primera edició de l’any 1976.
Posteriorment i obres de no tanta envergadura, hom pot trobar Els orígens històrics de Vic, de Ramon Ordeig de l’any 1981. La segona edició us la podeu descarregar des del lloc web del Patronat d’Estudis Osonencs. De fet, també us podeu descarregar Els Ausetans i la ciutat d'Ausa, de Mª Dolors Molas i Font, o Vigatans Il·lustres, de Miquel S. Salarich i Torrents i Miquel S. Ylla-Català i Genís. Finalment, quant a Vic, destacaria l’obra de Vicenç Pascual Vic: una ciutat en el decurs de la història, de l’any 1988. Tampoc pot faltar en una biblioteca d’història vigatana. L’excepció que volia anotar d’abans de l’obra de Junyent, pot ser Vigatans i Vigatanisme, de Bonaventura Selva de l’any 1965. I tampoc em puc oblidar de L’Abans. Recull Gràfic de Vic (1863-1965), de Cristina Masramon de l’any 2001. Si bé és un recull fotogràfic, el text que l’acompanya és d’un altíssim valor.
Naturalment, s’ha escrit molta més cosa i de molts altres autors, però ja són obres de temàtica més concreta i/o més recent. Amb això vull dir que, segurament, ja són obres que es nodreixen de les anteriors. I és aquí on rau una de les grans dificultats de fer recerca. Un gran llibreter, un dia em deia que sempre és millor anar a les fonts primigènies. Sí, és cert... però la història, irònicament, és viva, i el que podia ser una afirmació fa cent anys, ara ja no ho és. Sense anar més enllà, Jaume Callís va deixar de ser vigatà, i Andreu Febrer va esdevenir-ne. La sort d’anar a les fonts primigènies, és que no caus en el terreny de la tergiversació o equivocació aliena, però sempre cal comparar-ho o confirmar-ho amb els darrers estudis.
Finalment, no voldria oblidar-me d’altres obres que penso que són imprescindibles sobre la història de Vic. No d’història en general, sinó de temàtiques més concretes. L’Ausa romana y el seu temple, de Josep Gudiol, de l’any 1907. També autor prolífic en temes vigatans. Probablement, si avui veiem el temple romà de Vic com el veiem, en part es deu a ell. També del mateix Gudiol, L’universitat literària de Vich, de l’any 1924. És l’origen de la nostra històrica Universitat. Per acabar, mencionaré La Aljama de Juheus de Vich, de Ramon Corbella de l’any 1909. Aquest és el llibre de referència de la història dels jueus de Vic.
Per tant, aquells que tingueu temps i passió per Vic, aquí us deixo algunes referències bibliogràfiques.
Dic tot això perquè algú podria interessar-li conèixer la història de Vic de manera més detallada i en obres monotemàtiques (exclusivament sobre Vic). A més, aquesta setmana és Sant Jordi, dia del llibre. Per això avui escric una mica sobre això. Evidentment, no conec tota la bibliografia al respecte, però, si més no, sí que puc donar algunes referències per qui li interessin. Insisteixo, referències... cal tenir en compte que qui vulgui estudiar la història de la ciutat, té a la seva disposició l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, amb documents de fa més de mil anys, com també l’Arxiu Municipal. A banda, també trobo interessant que no tot quedi resumit amb el clàssic llibre del doctor Junyent. Encara que no ho sembli, hi ha treballs més enllà. Els enumero per ordre de publicació.
Possiblement, sigui un dels primers llibres publicats sobre la ciutat. Data de l’any 1786 i el seu autor és Antoni de sant Geronim (Antoni Alabau i Quingles): Miscelanea de varias observaciones sobre las mas notables antigüedades de la Ciudad de Vich, Madre de los dos Inclitos Martires San Luciano, y San Marciano. Parla de la fundació de l’antiga ciutat, com també de l’apòcrif Aulus Mevi. Algun dia en parlarem, tant de l’Antoni, com d’Aulus Mevi. També parla dels sants màrtirs, Llucià i Marcià, com també d’«algunas felicidades con que el Cielo ha favorecido á la Ciudad de Vich»: sant Just (presumpte apòcrif), santa Celeriana (apòcrifa), Sant Miquel dels Sants... Bàsicament és una obra de caire religiós, i la podeu trobar al Google Llibres.
Un altre dels autors que estava cridat a ser un dels grans, fou Manuel Galadies. Dues obres que, a més d’explicar el privilegi que va concedir el rei Jaume I el Conqueridor sobre la carretera de Vic a Barcelona, explica diverses coses sobre l’antiga ciutat. Particularment, només n’he llegit una, però són com dues edicions: Recuerdo histórico de la carretera de Barcelona á Vich o sea, privilegio inédito expedido sobre esta línea de comunicacion por el Rey D. Jaime I de Aragón, també dita Nuevo almacen de frutos literarios. Ambdues són dels anys 1846 i 1849 respectivament. També les podeu trobar al Google Llibres.
D’aquest mateix temps, és Joaquim Salarich, el primer cronista oficial de la ciutat i gran oblidat. Es podria dir que va donar un altre caire a la història vigatana. Segurament, ell és el primer a fer una obra completa que abasta diversos aspectes de la ciutat. Particularment, en soc molt fan. Va escriure diverses obres sobre Vic, i alguna altra d’alguna efemèride en particular. Cronològicament, El censo de Vich, que fou escrit el 1852 però publicat posteriorment. Fou una obra premiada i té diversos apartats de la ciutat. Posteriorment, la seva gran obra, en l’any 1854: Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Per mi, l’obra de referència de la història vigatana. No només perquè és més o menys la primera, sinó pel moment que es va treure i per l’autor mateix. Per entendre’ns, és la versió extensa de El censo de Vich. El podeu trobar a Google Llibres. Com que aquesta obra era molt llarga, va escriure un parell d’obretes per a estudiants l’any 1860: Compendio de la Historia de Vich i Epítome de la Historia de Vich, també disponibles al Google Llibres. No són les úniques obres de Salarich. De Vic mateix, podem destacar Cólera morbo epidémico observado en la ciudad de Vich en el año 1854. D’aquest darrer, no en puc dir res perquè no he tingut l’oportunitat de llegir-lo. Seguim amb una obra que penso que és indispensable. No és sobre la història de Vic, però sí d’un dels seus episodis més negres. Conjuntament amb Francesc d’Assís Aguilar, varen escriure Desgracias de Vich, ó breve historia de las que causó la avenida del Meder en la madrugada del dia 8 de octubre de 1863 a favor de la Casa de la Caritat de Vic. També disponible a Google Llibres, i fins i tot algun facsímil a la biblioteca. Finalment, just al llindar de la seva mort, va escriure Efemèrides vigatanas, amb pròleg del seu cosí Jacint Verdaguer i Santaló, on cada dia de l’any recorda alguna efemèride de la ciutat.
Anys més tard, el 1891, Jaume Collell publicava l’Episcopologio de Vich, que va escriure el degà de la seu, Joan Lluís de Moncada, a mitjans del segle XVII. El seu primer volum és la història de la ciutat vista des del punt de vista dels bisbes de la mitra vigatana. El primer volum va del segle VI al segle XIII. Tres anys més tard, el mateix autor, publicava el segon volum. En aquest cas abastava des del segle XIII fins al XVI. Collell no va tenir temps per més. El tercer i darrer volum d’aquest Episcopologio de Vich, el va compondre Lluís Bertran Nadal i es va publicar l’any 1904. Els tres volums els podeu trobar a la pàgina Internet Archive. Arran de l’obra dels bisbes vigatans, es pot resseguir molta història. No us puc dir res més... fa poc he començat a llegir el primer volum.
Des d’aleshores, i amb les excepcions que de seguida anoto, pràcticament un buit fins l’obra d’Eduard Junyent, que es pot dir que s’ha emportat tota la glòria. Certament, La ciutat de Vic i la seva història és una gran obra, malgrat diversos errors. El doctor Junyent va fer una feina ingent. Ell va tenir a les seves mans tots els arxius i tota la història de Vic. I ho va recollir en aquesta obra, que ha estat la darrera gran obra que s’ha escrit (sense desmerèixer-ne cap altra!). No es pot trobar (almenys no l’he trobat) per Internet. No obstant això, encara es pot trobar algun exemplar d’aquella primera edició de l’any 1976.
Posteriorment i obres de no tanta envergadura, hom pot trobar Els orígens històrics de Vic, de Ramon Ordeig de l’any 1981. La segona edició us la podeu descarregar des del lloc web del Patronat d’Estudis Osonencs. De fet, també us podeu descarregar Els Ausetans i la ciutat d'Ausa, de Mª Dolors Molas i Font, o Vigatans Il·lustres, de Miquel S. Salarich i Torrents i Miquel S. Ylla-Català i Genís. Finalment, quant a Vic, destacaria l’obra de Vicenç Pascual Vic: una ciutat en el decurs de la història, de l’any 1988. Tampoc pot faltar en una biblioteca d’història vigatana. L’excepció que volia anotar d’abans de l’obra de Junyent, pot ser Vigatans i Vigatanisme, de Bonaventura Selva de l’any 1965. I tampoc em puc oblidar de L’Abans. Recull Gràfic de Vic (1863-1965), de Cristina Masramon de l’any 2001. Si bé és un recull fotogràfic, el text que l’acompanya és d’un altíssim valor.
Naturalment, s’ha escrit molta més cosa i de molts altres autors, però ja són obres de temàtica més concreta i/o més recent. Amb això vull dir que, segurament, ja són obres que es nodreixen de les anteriors. I és aquí on rau una de les grans dificultats de fer recerca. Un gran llibreter, un dia em deia que sempre és millor anar a les fonts primigènies. Sí, és cert... però la història, irònicament, és viva, i el que podia ser una afirmació fa cent anys, ara ja no ho és. Sense anar més enllà, Jaume Callís va deixar de ser vigatà, i Andreu Febrer va esdevenir-ne. La sort d’anar a les fonts primigènies, és que no caus en el terreny de la tergiversació o equivocació aliena, però sempre cal comparar-ho o confirmar-ho amb els darrers estudis.
Finalment, no voldria oblidar-me d’altres obres que penso que són imprescindibles sobre la història de Vic. No d’història en general, sinó de temàtiques més concretes. L’Ausa romana y el seu temple, de Josep Gudiol, de l’any 1907. També autor prolífic en temes vigatans. Probablement, si avui veiem el temple romà de Vic com el veiem, en part es deu a ell. També del mateix Gudiol, L’universitat literària de Vich, de l’any 1924. És l’origen de la nostra històrica Universitat. Per acabar, mencionaré La Aljama de Juheus de Vich, de Ramon Corbella de l’any 1909. Aquest és el llibre de referència de la història dels jueus de Vic.
Per tant, aquells que tingueu temps i passió per Vic, aquí us deixo algunes referències bibliogràfiques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada